La Mare de Déu
quan era xiqueta
anava a costura
a aprendre de lletra.
Amb un cistellet
amb quatre pometes
i un bocí de pa
també avellanetes.
(Versión recogida en Estopiñán por Lluís Borau)
La Mare de Déu
quan era xiqueta
anava a costura
a aprendre de lletra,
amb son coixinet
i la cistelleta.
En el cistellet
duu quatre pometes,
un bocí de pa,
també avellantes;
i portava nous
i alguna panseta.
En feia fusets,
en teixia veta;
i amb un coixinet
en feia punteta.
El coixí era d'or,
les puntes de seda.
Ella n'ensenyava
a dues santetes:
a Santa Susagna
i a Santa Pauleta.
En un llibret d'or
aprenia de lletra.
Els àngels cantaven:
-Garindó, garindeta!-
Estant retirada,
en una cambreta,
l'àngel n'hi va entrar
per la finestreta.
-Déu vos guard, Maria:
de gracia sou plena.
La nit de Nadal
parireu vós, Verge.
En tindreu un noi
bonic com l'estrella:
serà vostre fill,
serà fill de Verge.
Per nom es dirà,
per nom s'anomena,
per nom Salvador
de cel i de terra.
Es dirà Jesús,
rei de cel i terra.
(Versión recogida en Barcelona por Joan Amades)
Otra versión popular
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava a costura
a aprendre de lletra
amb son coixinet
i la cistelleta.
Ella n'ensenyava
a dues santetes:
a Santa Susagna
i a Santa Pauleta.
En un llibret d'or
prenia de lletra.
L'angel hi va entrar
per la finestreta:
Déu vos ha elegit
per ser la més bella.
Els angels del cel
us tenen enveja.
Déu vos guard Maria,
de gràcia sou plena.
La nit de Nadal
parireu vos, verge.
La nit de Nadal
parireu vos, verge.
En tindreu un noi
bonic com l'estrella:
Serà vostre fill,
serà fill de verge.
Serà vostre fill,
serà fill de verge.
Per nom es dirà,
per nom s'anomena,
per nom Salvador
de cel i de terra.
Es dirá Jesus,
Rei de cel i terra.
A València també existeix aquesta cançó popular de la Mare de Déu quan era xiqueta. Sóc d'Algemesí i ma Mare ens la cantava. Possiblement el vocable "xiqueta" és propi valencià més què el "petita".
ResponderEliminarA Catalunya també és molt comú emprar xiquet/xiqueta, especialment al camp de Tarragona. De fet, moltes colles castelleres es diuen "els xiquets, o els xicots, o els xics....de".
EliminarEl que passa, és com en altres casos, que s'escampa i imposa el català parlat a Barcelona i voltants i la gent tendim a pensar que aquell és el català normatiu o fins i tot l'únic.
De fet, el català parlat a Lleida o a terres de l'Ebre és molt més proper, en fonètica o en lèxic, al català parlat a la comunitat valenciana que al parlat a Barcelona...